arran, mot endèmic, bell, contundent i bast per un propòsit de proximitat, d’afecte, com és contundent i bast l’instrument i la forma com es crea, a martell. Arran és com es fan i toquen els pans.

​

​Arran és el camp d’acció.

​

​A arran hem escollit la via lenta, on són els dits, l’orella i el tacte, qui aprèn. Que sigui l’aprenentatge mateix qui demani respostes. 

​

​Evocació al camp de so. Eròtica implícita en els mugrons, i simbòlica:

crec que els pans són instruments femenins.

​

​

​

​

​

​

​

​

Calderó o fermatta, signe musical que indica que la nota o silenci a la qual afecta,

s’allarga al gust de l’intèrpret. 

​

Evocació a les efes, el tall sinuós per on surt el so dels instruments de corda;

homenatge d’aprenent als mestres luthiers.

​

​Clau de fa, invertida. Si.

L’ull, Miralpeix per servir-los. Lluna. L’astre. El cicle natural.

La gestació? L’ona, el moviment, l’espiral àurica.

​Conflueixen en un traç manual, la manualitat de l’assumpte, pretensió del traç únic,

imperfecte en la recerca del perfecte.

​

Les mans mouen el món.  

​

​​I el 6, conté el meu nom, nascut en dia 6, i des del 1999 em representa legalment.

​

​Elies Miralpeix Bosch.

​​​​​

Dedicat a tots als que m'heu ajudat a fer realitat aquest camí.